Benvolguts Amics,
Ja feia temps que no escrivia en aquest espai que vaig obrir per a que em poguéssiu visitar i conèixer, i tot i que no escrivia passava per aquí de tant en quan, i veia que les visites seguien creixent de mica en mica. A tots vosaltres gracies. Per sort, ni la Cala ni el món giren al voltant d’aquest bloc. Així que mentre que, i assumint el mea culpa, aquest espai estava paralitzat, van passar un munt de fets i activitats que cal destacar.
En primer lloc, el partit Catalunya – Argentina. Va ser tota una festa, on fins i tot vam poder gaudir a la ciutat comtal de Miquel del Roig, i dels seus èxits com “la Farola”. Sempre he tingut una debilitat per la selecció argentina. Mai vaig poder gaudir de lo que va fer Maradona, però em meravellava lo que m’explicaven el meu pare i el meu germà. Però de qui realment estava encantat era d’un altre gran crack, malauradament del Madrid, però a la fi, això, un crack. Fernando Redondo. Així que vaig viure aquest partit de forma intensa. Tot s’ha de dir que vam poder veure al damunt del Camp Nou molts dels jugadors que es proclamarien després medalla d’or als Jocs Olímpics de Pekín, i si el triumvirat de cracks (Riquelme-Agüero-Messi) funcionen igual de bé que durant aquest estiu, és una sèrie candidata a guanyar la Copa del Món a Sud-àfrica. Així que vaig poder gaudir d’un bon partit i amb companyia d’un molt bon amic.

Però mentre que pagàvem una entrada pel partit, bufandes, Cocacoles i Hot dogs, el país s’estava estrenyent lo cinturó. I es que tot i que el President del Govern espanyol ho camuflava sota un creixement sostingut negatiu i no sé que més, estem en crisi. Això pinta malament perquè en la meva opinió ens espera 5 anys llargs i durs. I d’això qui s’ha començat a moure? Com sempre els obrers els primers i els governs després per calmar els ànims. Així que veiem tots els camions parats, els supermercats buits i el govern seguint parlant del creixement sostingut negatiu. Per cert us recordeu de la famosa frase de Solbes a Zapatero pensant que els micròfons estaven apagats “Esto te lo enseño en un par de horas”? Bé, doncs trobo que el senyor Solbes encara no li va donar aquestes classes d’un parell d’hores.

A nivell de partit hem fet bona feina. El 15 Congrés de Convergència va ser el punt de partida, per renovar la il·lusió del partit. Ha de ser el reflex on tots a nivell local ens haurem de fixar tots. Aquest Congrés el podem resumir amb les paraules de consens, treball, renovació i canvi i això ho haurem d’aplicar tots per viure de forma més intensa la nostra estima al país. També s’ha de destacar el recolze que ha donat Convergència i Unió als pescadors, una forma de mostrar el compromís per pal·liar la crisi que estem patint.
A nivell de la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions, hem fet una bona feina. La inauguració del parc públic a Tres Cales va ser tot un èxit i la seva acceptació dintre de l’entorn veïnal encara més. Apart la consolidació del bon feeling entre Ajuntament i veïns s’han plasmat en les festes de Tres Cales i Calafat, les quals van ser un any més tot un èxit. A sota teniu els links de les noticies plasmat en un altre gran èxit de l’estiu “La Cala TV”.
Si això li sumem el concert de Pep Sala, la Filla del Mar, l’Arrosejat, Sardanes, Festa Aquatica, Havaneres i d’altres activitats de l’estiu, podem dir que a la Cala novament vam gaudir d’un estiu ple de vitalitat. Així doncs, podem dir que han succeït moltes coses durant aquest temps, i les que m’hagi pogut deixar de ben segur que m’hi dedicaré de forma més concreta en propers escrits. Vull tornar a agrair-vos les visites que són les que realment fan que aquest bloc tingui vida.
Us saluda atentament,
Dami Suárez
P.D. Links de la Cala TV sobre les activitats de l'Estiu.